01/02/2024
La Junta de Govern Local ha aprovat concedir el nom de l'històric Miquel Soler a una plaça de la ciutat per a honrar a una de les persones que més va fer per posar en valor i recuperar les tradicions i costums de la capital, a més de per el seu paper com a servidor públic sent regidor de l'Ajuntament de Castelló. D'aquesta manera, el govern que lidera Begoña Carrasco compleix amb un acord municipal que en les dues anteriors legislatures no s'ha dut a terme. Després de donar llum verda en Junta de Govern a aquest acord s'activa el procediment per al canvi de denominació de la fins ara plaça Llacunes de Ruidera per plaça Miguel Soler Barberá.
L'alcaldessa ha declarat que “complim amb un compromís electoral que no és un altre que materialitzar l'acord municipal de l'any 2014, amb el llavors alcalde Alfonso Bataller i tots els portaveus de la corporació en aquell moment (PP, PSOE, Bloc i IU) per a dedicar-li una plaça a una persona molt volguda per la seua estreta vinculació amb nombroses entitats socials, per impulsar les tradicions, la música i la cultura popular, també les ‘festes de carrer’, tant des de la seua faceta de regidor i també com a integrant de Els Llauradors”.
En aquest sentit, Carrasco recorda que “després de la defunció de Miquel Soler, tots els grups polítics representats en el consistori van donar el seu suport per a dedicar un carrer en record del exedil d'Urbanisme, Infraestructures i Ermites, no obstant això i lamentablement, aquest acord municipal mai va arribar a complir-se amb el govern de la socialista Amparo Marco”.
L'acord de dedicar-li un espai públic a Miquel Soler es va ratificar el 12 de desembre de 2023 en la Junta de Districte Oest on es va proposar que la plaça Llacunes Ruidera, en la qual se situa la seu, passe a portar el nom del popular castellonenc per la seua trajectòria política, per ser un dels promotors del grup de música tradicional Els Llauradors i impulsor del desenvolupament de la zona oest de la ciutat.
Trajectòria Miquel Soler
Miquel Soler Barberá va nàixer en el Raval de Sant Félix el 8 de març de 1945, i va morir l'1 de maig de 2014, quan començaven les festes en honor a la Mare de Déu de Lledó. Va ser al col·legi de les Aules, Bisbe Climent i Herrero; va estudiar el batxillerat en l'Institut Ribalta i va fer el Peritatge Mercantil per lliure.
Va obtindre el guardó de Senyera de Jaume I en 1994, pel seu esforç en pro de la Normalització Lingüística. Va ser elegit per unanimitat en 1970 com a president provincial de la Unió de Treballadors i Tècnics del Metall. Va ser vocal nacional del Sindicat del Metall i vicepresident de la Mutualitat de Comerç. Així mateix, va ser nomenat conseller provincial de l'Institut Nacional de Previsió. Va ser també assessor cultural de diverses Caixes Rurals de la província.
Referent a les festes de la Magdalena, va ser Pregoner en 13 ocasions i diverses vegades membre actiu de la Junta de Festes de la Magdalena i secretari de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. En 1970 va ser un dels promotors de la Serenata a la Mare de Déu, en anys en què també va formar part de diverses comissions de sectors magdaleneros.
En la dècada de 1970 es va incorporar a la rondalla Els Llauradors, pocs anys després de la seua fundació. Així mateix, va pertànyer, entre altres, a la companyia de teatre Fadrell, i va ser membre de la colla Pixaví i dels ermitans de Sant Roc de Canet, i un dels promotors de les festes de Sant Blai.
En l'esportiu, va ocupar el càrrec d'administrador general dels Camps Federatius de Castelló i secretari del Comité de Competicions de la Federació Valenciana de Futbol, i va ser president de l'Associació de Veterans del C. Sr. Castelló.
En el polític, va exercir les regidories de Trànsit i Sanitat Pública, de Mobilitat, de Serveis Urbans i d'Ermites. El Bicicas es va implantar quan va ser regidor de Mobilitat, i va destacar per ser l'impulsor del desenvolupament de la zona Oest de la ciutat sent Tinenta d'Alcalde d'aquesta.
