[A] [B] [C] [D] [E] [F] [G] [H] [I] [J] [K] [L] [M] [N] [O] [P] [Q] [R] [S] [T] [U] [V] [W] [X] [Y] [Z]

Conjunció: Dos astres estan en conjunció quan, observats des d'un tercer (generalment la Terra), es troben a la mateixa longitud celeste. Com la latitud celeste pot ser diferent, els astres s'acosten molt en el cel, encara que no coincidisquen, i passen uns per damunt dels altres. La conjunció és un dels principals aspectes dels planetes.

Crepuscle: Abans de l'eixida del Sol (crepuscle de l'alba) i de nou després de la seua posada (crepuscle del capvespre) hi ha dos intervals de temps en els quals la llum natural la proveeixen els reflexos dels raigs solars en l'atmosfera superior. S'han fixat uns límits de referència per a quantificar el nivell de claredat a causa d'eixa reflexió. Durant aquests períodes crepusculars l'estat de l'atmosfera, i en concret les condicions meteorològiques del lloc d´observació, resulten determinants.

• Crepuscle civil (alba i capvespre civil). Es defineix quan el centre del disc solar està 6 graus per sota de l'horitzó (per l'est a l'alba i per l'oest al capvespre). Se suposa que és el límit si les condicions meteorològiques són bones, on els objectes terrestres són clarament distingibles i amb major foscor es requereix l'ús d'il·luminació artificial. L'horitzó es percep correctament definit i amb bones condicions atmosfèriques es poden veure algunes de les estrelles més brillants.

• Crepuscle nàutic (alba i capvespre nàutic). Es defineix quan el centre del disc solar està situat a 12 graus sota l'horitzó. Amb aquesta il·luminació s'observen els perfils dels objectes però l'horitzó no és distingible.

• Crepuscle astronòmic (alba i capvespre astronòmic). Es defineix quan el centre del disc solar està situat a 18 graus sota l'horitzó. Quan el Sol està per sota d'aquell punt no contribueix apreciablement a la il·luminació del cel.

Equinocci: Els equinoccis són els dos punts de l'esfera celeste en què l'eclíptica talla l'equador celeste. S'anomenen "primer punt d’Àries o equinocci vernal" i "primer punt de Balança o equinocci de tardor". L'equinocci vernal es produeix entorn del 21 de març, i dona pas a la primavera en l'hemisferi nord i a la tardor en l´'hemisferi sud (en aquest cas es denomina equinocci de tardor). L’equinocci de tardor es produeix al voltant del 23 de setembre, i dona pas a la tardor en l'hemisferi nord i a la primavera en l'hemisferi sud (en aquest cas es denomina equinocci vernal). En aquests dies la durada del dia i la nit coincideix i són 12 h.

Holografia: És una tècnica avançada de fotografia que consisteix a crear imatges tridimensionals. Per a això s'utilitza un làser que enregistra microscòpicament una pel·lícula fotosensible. Aquesta, en rebre la llum des de la perspectiva adequada, projecta una imatge en tres dimensions.

Horitzó: Qualsevol que estiga situat en la superfície de la Terra o prop d'aquesta, la percep com essencialment plana i, en conseqüència, com un plànol. El cel sembla la meitat d'una esfera centrada en l'observador. Si no hi ha obstruccions visuals, l'horitzó és la intersecció aparent entre el cel i la superfície (plana) de la Terra. L'horitzó es veu com un cercle centrat en l'observador. Per als càlculs de l'eixida i l'ocàs d'un astre es considera que l'ull de l'observador està arran de terra de manera que l'horitzó està a 90 ° exactes des de la vertical local.

Índex de calor: És la quantificació de la sensació aparent que les persones tenen en ambients humits. Combina la temperatura de l'aire amb la humitat relativa. Atés que el cos humà es refrigera amb la transpiració (suant), la humitat de l'ambient afecta aquesta refrigeració, així quan aquesta humitat és alta, la taxa d'evaporació disminueix. Això fa que la calor del cos s'elimine més lentament, per la qual cosa la sensació de calor augmenta per damunt del que faria en un ambient sec.

Índex UV: És un indicador de la intensitat de radiació ultraviolada provinent del Sol en la superfície terrestre en una escala que comença en 0 i que no està tancada superiorment. L'índex UV també assenyala la capacitat de la radiació UV solar de produir lesions en la pell. No sempre la quantitat de llum ambiental va relacionada amb l'índex UV. Pot ser enganyós. Els factors que influeixen en l'índex UV són: Latitud: on el sol es troba sobre la vertical és màxim i açò es dona entre els tròpics. Altitud: +6-10 % més cada 330 m ascendits. Nuvolositat: quantitat d'ozó en les capes altes de l'atmosfera. L'índex de reflexió del sòl: en general no afecta molt, però l'arena, l'herba i sobretot la neu reflecteixen molts rajos UV. L¡índex UV pot ser 2 i 3 vegades major en una zona nevada. Els rajos que travessen la capa d¡ozó són només els UVA i els UVB, ja que els UVC no tenen la capacitat de travessar l’esmentada capa, que és la que realment ens protegeix dels danyosos UVC. Recomanem la lectura de la Guia pràctica de l'índex UV

Meteorit: Els meteoroides que arriben a la superfície de la Terra ja que no arriben a desintegrar-se en l'atmosfera durant la seua entrada.

Meteor: Els meteoroides interceptats per l'òrbita de la Terra i que entren en la nostra atmosfera, produint incandescència.

Meteoroide: Partícules de pols que es troben en l'espai producte del pas d'algun estel, cometa o restes de la formació del sistema solar.

Oposició: és l'aspecte o configuració de dos astres que es troben, en relació amb la Terra, en dos punts del cel diametralment oposats. Dos astres amb longitud celeste geocèntrica que difereixen en 180 º.

Ocàs i eixida d'un astre: Durant el curs d'un dia la Terra gira una vegada sobre el seu eix causant el fenomen de l'eixida i l'ocàs d'altres astres. Tots els cossos celestes, estrelles i planetes inclosos, semblen aparéixer en l'horitzó del cel d'algun lloc particular, a poc a poc creuen el cel per a desaparéixer per l'oest de l'horitzó. Els més remarcables d'aquests esdeveniments són les eixides i els ocasos de la Lluna i el Sol. Atés que ambdós tenen, des del nostre punt de vista, un diàmetre (els veiem com un disc, no com un punt) les definicions han de ser més específiques ja que no parlem d'un moment puntual sinó d'un interval temporal.

• Eixida i ocàs del Sol: Convencionalment es refereixen als moments en què la part superior del disc solar està en l'horitzó, considerant que aquest no estiga obstruït per cap element ni orogràfic ni artificial i amb unes condicions atmosfèriques mitjanes.

• Eixida i ocàs de la Lluna: Es calcula com en el cas del Sol. No obstant això, l'eixida o ocàs de la Lluna pot ocórrer en qualsevol moment del dia a causa del seu cicle de gir al voltant de la Terra.

Període de pluges: (rain session) Les pluges es computen anualment, si bé l'inici pot triar-se dins de l'any. Atés que les pluges més importants de la nostra zona és la anomenada "gota freda" de la tardor, l'inici del període s'ha escollit en l'1 de juliol per a donar-li una major importància al segon semestre de l'any.

Planetari: Lloc dedicat a la presentació d'espectacles astronòmics i en el qual és possible observar recreacions del cel nocturn de diversos llocs de la Terra i en diferents moments de l'any. Normalment un planetari consta d'una pantalla de projecció en forma de cúpula i un projector mòbil capaç de projectar les posicions d'estrelles i planetes.

Radiant: És el punt de l'esfera celeste al qual semblen convergir per efecte de la perspectiva totes les trajectòries de les diferents estrelles fugaces que pertanyen a una pluja d'estrelles donada.

Sensació tèrmica: És la sensació aparent que les persones tenen en funció dels paràmetres que determinen l'atmosfera en la qual es mou:

• Temperatura seca.

• Temperatura radiant mitjana o temperatura de cos negre.

• Temperatura humida o humitat relativa de l'aire.

• Velocitat de l'aire.

Així com en funció dels seus paràmetres personals:

• Índex metabòlic, la calor produïda pel cos.

• Índex de la indumentària, abric que proporciona la roba.

Aquest paràmetre és important especialment per a temperatures baixes i vents alts fent que l'observador detecte una temperatura aparent inferior a la real.

Trànsit: El moment de trànsit d'un cos celeste es refereix a l'instant que el seu centre creua el meridià de l'observador (la línia que va de nord a sud passant pel zenit de l'observador). Per als observadors en latituds baixes i mitjanes (lluny dels pols) el trànsit es produeix aproximadament a meitat camí entre l'eixida i la posada de l'astre, i representa el moment en què l'astre es troba més alt en el cel per a aquest dia. En latituds altes (prop dels pols) i atés que l'astre no té per què pondre's durant períodes de dies o mesos, pot haver diversos trànsits des que un astre ix fins que es posa (si és que ho fa). El trànsit del Sol es correspon amb el migdia solar. La diferència entre el trànsit solar i el de la Lluna està molt relacionat amb la fase lunar. Així, el trànsit de la Lluna nova coincideix amb el del Sol, el de la Lluna creixent està retardat unes 6 h amb el del Sol, el de la Lluna plena es diferencia unes 12 h i el de la Lluna minvant és unes 6 h abans que el del Sol. També es diu trànsit al pas dels planetes Venus o Mercuri entre el Sol i la Terra. És un eclipsi però atés que els diàmetres aparents són tan dispars, la diferència d'il·luminació no és perceptible.