23/02/2017
Primer van ser les Preferents i les seues cosines germanes les Obligacions Subordinades i els Bons. Allà pels anys 90 les entitats bancàries van començar a comercialitzar aquests productes encara que no estaven legalitzats al nostre país. No va ser fins al 2003, en ple regnat del Partit Popular, que es van legalitzar, arribant al seu punt àlgid en plena època de la bambolla immobiliari i crisi.
La debilitat del successius governs del bipartit davant el gegant de la banca, sumat a la connivència dels mecanismes reguladors, i per a mostra un botó, aquesta setmana han segut imputats vuit alts càrrecs del Banc d´Espanya i de la Comissió Nacional del Mercat de Valors pel cas Bankia, van permetre que un milió de persones col·locaren els seus estalvis en aquests productes «fem». Jo mateixa en vaig vendre quant treballava en banca, i com jo moltes companyes i companys empleades de banca que ens volíem morir quan el Mercat Secundari va «petar». Algunes persones a les que vam vendre preferents, 20 anys després, encara estan en els jutjats intentant recuperar els seus estalvis i les que van accedir a la Mediació en van perdre bona part. I va ser per aquest tipus de pràctiques pel que algunes persones vam decidir que eixe no era el treball que volíem fer i ens vam apropar als Moviments Socials per defensar el drets de les persones.
Després, o al mateix temps, la banca va omplir els contractes hipotecaris de clàusules abusives. El Tribunal Suprem ja ha declarat abusiva la clàusula per la que les entitats bancaries derivaven la totalitat de les despeses de la constitució de l'hipoteca als clients. I de les "clàusules sol" ja hauran vostès sentit parlar, per si de cas facen una ullada a la seua escriptura hipotecaria, no siga que el tipus d´interès que els estan aplicant s´hage quedat congelat fa uns quants anys i siguen una de les centenars de milers de persones afectades per aquesta clàusula. Afortunadament el Tribunal de Justícia Europeu acaba de dictaminar a favor d´establir la retroactivitat total en la devolució dels imports cobrats indegudament. Els analistes financers calculen que seran prop de 4.500 milions els que es hauran de tornar a les afectades, només espere que ara no haguem de ser un altra vegada la ciutadania la que paguem la desfeta.
El TJUE està ficant en entredit, no sols la legislació hipotecaria, també la manera d´aplicar el Dret dels nostres Tribunals, i és que també està ara qüestionant la clàusula del «venciment anticipat», que apareix en tots els contractes hipotecaries i que permet a la banca iniciar la execució hipotecaria al tercer rebut impagat. Això suposava que si li devies tres rebuts al banc, aquest et podia reclamar via judicial la totalitat del deute, és a dir, que les famoses execucions hipotecaries que han suposat més de 400.000 desnonaments des del començament de la crisi, estan ara en entredit pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
I per acabar d'arrodonir aquest cúmul de despropòsits ens queden les Titulitzacions Hipotecàries. La Banca trau els préstecs hipotecaris dels seus balanços mitjançant titulitzacions, és a dir, agrupant les hipoteques en actius per vendre-les. Traspassen el risc del crèdit a inversors per a tornar a iniciar el procés de concessió de crèdits, i tot açò sense publicitat registral. No resulta curiós que el President del nostre país siga Registrador de la Propietat ? Les entitats de crèdit s´estan presentant en els jutjats per a cobrar hipoteques que han venut, i per tant no tenen legitimitat per a cobrar el deute.
En qui estaven pensant els legisladors que han permès tots aquests desgavells? En la ciutadania? De debò? Ara més que mai necessitem un altra Banca, una Banca al servei de les persones, però sobre tot necessitem mecanismes de supervisió efectius i Institucions Públiques que garantisquen els nostres drets. Ja està bé de què sempre «Guanye la Banca».
Paz Beltrán, regidora de Castelló en Moviment.
